Guapo, guapo!!!!!
En esta foto tenía 2 días de vida, y no me negaréis que tiene cara de estar muy feliz.
El miércoles 03/08/05 a las 12:42 fue cuando llegó a los brazos de su mamá, y un poquito después fue cuando llegó Manel, que llegó encontrándose con una imagen muy tierna, Elena llorando con David en sus brazos, que bonito!!!!
La experiencia es increible y cada vez que lo ves entiendes cómo se siente cualquier persona que haya sido padre.
Por ahora es bastante tragón, pero por la noche da un poco de guerra, ya os iremos informando de novedades.
Por cierto, si no lo había dicho, es precioso!!!!!.
David Santacreu: ya está inscrito en el registros, no te preocupes que no le pondremos otro nombre :-)
Aquí están todas las fotos de los primeros 4 días de vida de David.
Comments
Home home home, ja era hora q
Home home home, ja era hora que el veierem
Si que és bonic si...
I no pot negar, igual que el seu cosí que és un Cebolla.
Encara que també té molt de la mare.
Molt boniquet si senyor, i grandet...
ENHORABONA ALD DOS.....
Esperem veure'l en Sueca
Jo encara no li he vist el pa
Jo encara no li he vist el paregut... pero algo tindra, ja vorem :-)
Al Setembre esperem estar per Sueca i Albacete.
Hola recien estrenados padres
Hola recien estrenados padres.
El niño es precioso estoy deseando conocerlo en persona y darle muchos besitos.
Enhorabuena!!!
Enhorabona Elena i Manel! Qu
Enhorabona Elena i Manel!
Que guapo i gran que és... amb eixe primer pla sembla que està gaudint dels seus pares i de la nova vida que comença, amb les manetes darrere del cap :) jejeje que bonic!!
Per cert Man... donan-li ja influències de software lliure amb Tux eh?¿? ;)
per cert! el comentari d'aba
per cert!
el comentari d'abans és meu ;)
Maria.
Jeje, si que gaudix de la vid
Jeje, si que gaudix de la vida, si... el que pasa es que no ens deixa dormir molt a nosaltres :-)
Lo del Tux, no se com ha pogut ser, estava el nino en la taula i... segurament ha sigut ell mateix qui l'agafat, no pensareu que jo vull presionarlo ni res d'aixo :D
David nacio el dia 3 miercole
David nacio el dia 3 miercoles, y no el 2 modificalo
Cambiat. Un horror :-(
Cambiat.
Un horror :-(
Ie! Ie! Enhorabona! Sorry pe
Ie! Ie! Enhorabona!
Sorry per no haver escrit abans, però estava de vacances i no tenia inet. Sorry.
Quan portareu al nano cap a terres valencianes? Per cert, això de que el nano agafe el tux ell sol és molt bona senyal ;)
Gracies!!!. Donçs si
Gracies!!!.
Donçs si tot va be aquest cap de setmana ja estarem a Sueca.
Lo del Tux... no sé... deu de ser la herencia genetica del pare :-)
Hola! Us deu estar caient la
Hola!
Us deu estar caient la bava amb un xiquet tan guapo!
Que seguiu tan contents i a veure'l créixer.
Amaia, Esperança i Isidre
Sí, però d'aque
Sí, però d'aquells que tenen la vida per fer, a veure ai, així, els pessimistes tanquen la finestra. David, cara neta i ulls de futur ens invita a viure amb el cor obert. El que han demostrat els seus pares, tan joves i ja disposats a insuflar noves possibilitats de vida al món, que de vegades sembla gastat.
Amb les mans de coixí, el nostre David se mira les coses sense pressa. Com dient: "primer he de pensar què faré i, després, com i quan..."
Jo me'l mire -un nebodet, que m'arriba via Andreu- i em dic: "Xe, mira'l, angelet encalmat..."
És la sensació que m'ha trasmés, potser perquè els adults ens compliquen tant la vida. Gestos com aquesta pose senyorial del David, de nen dolç de color mar en calma o tarda d'octubre, em fa paladejar el temps regalat, un dels presents que més ens demanarà aquest xiquet -com tots- només amb el seu innocent esguard.
Benvingut, David, al regne dels apressats. Continua mirant-nos així, t'estarem ben agraïts. Com ho estem als teus pares per haver-nos alegrat la vida amb la teua presència.
Hola Amaia, Esperança i
Hola Amaia, Esperança i Isidre.
Doncs si... no ho puc negar guapo, guapo, guapo... un moment que la baba al teclat no em deixa escriure :-)
Gracies.
Besets i abraçades.
Gracies Isidre, molt maca la
Gracies Isidre, molt maca la reflexio sobre la mirada i l'expresio de David. Els nens petits sense adonarse ja ens estan ensenyant coses de la vida... principalmente jo crec que el que millor saben es que "saben el que volen, perque ningu els ha dit encara que es el que tenen que voler i el que no" (esta frase es d'un amic meu de Montenegro).
M'ha agradat el terme de "regne dels apressats", especialment per que recorde (em permetras una minima llicencia de nomenar a Fuster) de un aforisme que tu mateix vas recollir i que jo diria que ve molt al cas, no m'enrecordava be com era i l'he buscat en la copia que tenen el meus pares de "Joan Fuster, aforismes", diu aixi:
"""
Si tens un fill ensenya'l a ser lliure. Encara que siga a costa teua. En realitat, haurà de ser a costa teua...
"""
(pag. 108)
Sense cap dubte la major mostra d'amor del pares es cedir el temps, la son, el anim... en definitiva la llibertat per el fill.
Salutacions, Manel i Elena.
Arf, que poètics. Ara ja
Arf, que poètics. Ara ja no se si tindre fills o no? Em posaré tan poètic com vosaltres??? Bueno, imagine que l'alegria que dona deu ser MOLT gran i es deu transformar en poesia.
Pero Pau, si tu sempre has si
Pero Pau, si tu sempre has sigut un poeta, mira, mira, un cita teua:
"""
És cert, els homes tendim a anar al gra execivament ràpid. Però és que som com els coets!
* Quan l'encens no es pot parar
* La metxa crema molt depresa
* Acaba tot en un esclafit
"""
(http://www.fallaelportal.com/index.php?name=PNphpBB2&file=viewtopic&t=49)
Tot un alarde de literatura, que metafores, hiperboles... :-)
(Que cabr... que soc :-) jojo).
Com ja eres un artiste, dintre de res ja et vec amb la feïna dels fills...
Jo crec que ja no queda molt
Jo crec que ja no queda molt mes que dir en tots aquestos comentaris, pero faltava el meu, felicitats de tot cor, es una preciossitat, i la mirada tan inocent que té es converteix en felicitat cada volta que el mirem, estem molt contents per que ens heu donat el primer nebodet, que vos donara nits sense dormir, molts mal de caps, pero amb la mirada i la sonriseta ixa que té ell... ho fa oblidar tot amb una milesima de segon, felicitats i moltes gràcies per fer-nos disfrutar de la seua mirada...
disfruta ara que no pot ixir
disfruta ara que no pot ixir del cabàs...
comentem el tema dissabte matí en l'esmorzar no cunyat?
ejjeje
A vore, son les 6 del mati, e
A vore, son les 6 del mati, encara no hem dormit, David no para de plorar, te un colic de un parell... tens rao... estos moments son els millors :-), torne ensegida a l'habitacio a segir disfrutant, Au.
PD: lo del dissabte, inicialment OK, pero si es una nit com esta no puc asegurar res.
Enviar un comentario nuevo